jueves, 8 de octubre de 2009

LES ZONES CLIMÀTIQUES

A la terra es diferencien cinc grans zones climàtiques en funció de la latitud: una zona càlida, dues temperades i dues zones fredes. Dins de cadascuna d'aquestes hi ha diversos tipus de climes: els càlids, els freds i els temperats.


ELS CLIMES CÀLIDS
Es donen principalment a la zona intertropical, es a dir entre el tròpic de càncer y el tròpic de capricorn.Es caraceritzen perquè la temperatura mitjana del mes més fred superior als 18ºC.


EL CLIMA EQUATORIAL: Té temperatures molt càlides i precipitacions molt abundants durant tot l'any, superiors als 2000 mm anuals. La vegetacío característica d'aquest clima es la selva, un bosc dens i sempre verd.





























EL CLINMA TROPICAL: Té sempre temperatures molt càlides, però les precipitacions son menys abundants que a l'equatorial i es concentren en diferents mesos: l'estació de les pluges. El paissatge característic es la sabana, dominada per les herbes, que poden arribar a fer diversos metres d'alçada; entre les herbes sobresurten alguns arbustos i plantes dispersos.




EL CLIMA DESÈRTIC: Presenta temperatures molt altes i precipitacions molt escasses, inferiors al 250 mm anuals. Es per això que la vegetació es molt pobra i està adaptada a la sequera,com ara els cactus i l'espart.

ELS CLIMES TEMPERATS


Es localitzen entre els tròpics i els cercles polars. Aquests climes presenten quatre estacions, amb diferències notables de temperatures i precipitacions.

EL CLIMA MEDITERRANI: té hiverns suaus i estius càlids i secs. La vegetació s'adapta a la sequera estival i és de fulla perenne. Les espècies principals són l'alzina, l'alzina surera, el pi mediterrani i una gran varietat d'arbustos i matolls.



EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC: Té temperatures suaus i precipitacions abundants durant tot l'any. Hi dominen els boscos d'arbres de fulla caduca com ara els roures, els faigs, els aurons i els castanyers.


EL CLIMA CONTINENTAL: presenta hiverns molt freds i estius molt càlids i humits. A les regions més septrentionals, la vegetació característica és el bosc boreal o taigà, en que predominen els pins i els avets. Al sud, on les precipitacions no són suficients perquè hi creixin els arbres, s'hi estenen les praderies, d'herbes altes.














viernes, 18 de septiembre de 2009

Les plaques tectòniques

Segons la teoria de la tectònica de plaques, l'escorça de la terra està formada per diverses plaques,anomenades plaques tectòniques,que es desplacen molt lentament. Quan es desplacen les plaques xoquen, se separen o fins i tot s'encavalquen, i això provoca l' aparició de noves formes de relleu o la destrucció d'una part del relleu que ja existia. Per exemple fa 45 milions d'anys va sorgir el sistema muntanyós de l'Himàlaia a causa del xoc de dues plaques.




A les zones de contacte entre les plaques es poden produir volcans i terratrèmols:

  • Els volcans són obertures o esquerdes a l'escorça terrestre a través de les quals surten a l'exterior materials molt calents provinents de l'interior de la terra com: lava, gasos, vapord'aigua, cendres, etc. Això passa quan un volcà esta actiu.




  • Els terratrèmols o sismes són tremolors de terra causats per la fractura i el desplaçament de roques a l'interior de la terra. Quan els terratrèmols es produeixen al mar poden originar tsunamis, onades capaces de recórrer llargues distàncies a gran velocitat i que poden ser molt destructives quan arriben a la costa.

Tsunami



Terratrèmol